martes, 14 de agosto de 2012

Momentos clásicos en mi Camino de Santiago 7

De la cuarta jornada, de Puente de la Reina a Estella comparto algunos de los elementos más clásicos del Camino de Santiago, puentes, indicadores, paisajes, horizontes, viñedos, cereales, edificios e iglesias.

Cada uno, en el fondo, busca aquello que ya tiene. Venimos a la vida con una especie de libro bajo el brazo y hemos de hacer todo este camino. A veces este camino lo hacemos más duro, porque estamos sufriendo por alguien que no nos dará nada. Pero nos tenemos que equivocar tantas veces como haga falta, para saber rectificar y tirar hacía delante.

El sentit de l'existència



Mañeru

Cirauqui

Afueras de Cirauqui

Estella

Estella

Fotografías: Pilar Vidal Clavería
julio 2012


4 comentarios:

Anónimo dijo...

El sentir de la existència...
Amiga, cada cop ets més imprescindible...
Pot se em trobe a mi mateix i deixe de banda allò que vull mostrar...sóc una persona valenta, i no vull que la falta de por que tinc es converteixa en por de mi mateix de cara els altres....
Esperança, un bon carrer...
Abraçades.

Pilar Vidal Clavería dijo...

Esperança és el meu carrer preferit, tot i que algunes vegades em costa tornar, hi ha moments que m'ho posan dificil, ara també tinc un retol, tancaré els ulls i el recordaré.

Sóc una persona valenta, avui em quedo amb aquesta frase, gràcies

Abraçades Remei

Maria Dolors dijo...

Que cierta es esta frase: nos tenemos que equivocar tantas veces
como haga falta para saber rectificar
y tirar hacia adelante..que diversidad de hermosos lugares..
y una calle, la de la Esperanza, perfecto nombre, es lo
último que tenemos que perder.
Una abraçada Pilar.

Pilar Vidal Clavería dijo...

Vivir la equivocación desde la ligereza y no desde el peso, me caigo y me vuelvo a levantar, mantengo la esperanza.

Una abraçada Maria Dolors

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...